Per entendre les diferències entre les civilitzacions europees i orientals, prou com per escoltar el que diuen en el món àrab del tema etern - l'amor. Biològicament els europeus i els pobles semites una espècie - Homo sapiens, però mentalment, psicològicament diferències són tals que no es poden superar, però només es pot combinar si n'hi ha, per descomptat, el desig. pobles orientals molt sensual i viu, per dir-ho, l'amor, aquí i ara. Ells no entenen el somni Europea, de la mateixa manera que nosaltres no entenem el seu pragmatisme sofisticats en el camp de les relacions humanes. La saviesa oriental diu: per ser feliç a la vida, cal menjar carn, caminar en la carn i s'adhereixen amb carn d'amor en la carn. A Europa, de tal manera pragmàtica no podria sorgir en absolut.
"Cantares" i la saviesa oriental amb ella
Aquest llibre de l'Antic Testament va fer Salomó, el més savi del savi. I a jutjar pels seus textos, la forma en què ho és. "Cantares" - un poema que es temàticament dividit en dues parts. La primera diu ésser estimat sobre el seu favorit, i el segon - un favorit de l'estimada. temperament física afecta a tots dos personatges. Descriuen l'un a l'altre de cap a peus, assaborint cada corba del cos d'un ésser estimat. Mirant als ulls de la saviesa concentrada no és en absolut. S'informa sobre el que és la felicitat - "caure dormit a l'espatlla favorita, ocultant la seva mà esquerra, va fer que el seu cos en l'amor." Aquestes són les frases reals. La saviesa oriental per donar-los a l'església, que aquests interpretats al·legòricament. Però donar aquest llibre a una persona ignorant, ell dirà que és un sublim eròtic, expressió de l'amor, homes i dones, que es descriuen amb més art, a causa de la simplicitat, sense art i no és perceptible. I no hi ha criteris morals Salomó en la seva brillant poema no afecta, perquè la seva naturalesa sensible no pot estimar en el futur, i ara, aquí en aquest sofà. Altres sentiments d'amor Salomó i la seva gent consanguinis no saben.
La dona - un magatzem de plaer
guerrers àrabs per la fe en el paradís esperant hurís bellesa celestial. La saviesa oriental i en la dona només parla en aquest costat. Per tant, no és sorprenent que va madurar i s'anaven de la seva alba 15-28 anys, les dones ja no estan interessats en els poetes àrabs. Fins i tot Omar Khayyam dedica el seu entusiasme "brots" Rose, on "sacsejant la rosada de llàgrimes." I per una bona raó, Déu en l'Antic Testament està constantment dona d'Orient beneeix la fertilitat. Si deixa de ser una font de plaer, ella ha de trobar la felicitat en l'altra, en la procreació del seu amo. Poeta amb tristesa increïble expressa l'entesa àrab de l'amor: "Fins i tot amb la més bella de núvies boniques intenten deixar sense llàgrimes i sense dolor. Tot passarà. La bellesa és efímera: no es manté, el lliscament de les mans ". Com pot ser que l'amor ha vençut el temps? No entenen ni poetes ni els propis semites semites. La seva visió del món pragmàtic fa apreciar la joventut cent vegades més forta del que és capaç d'europeus que es veuen en els somnis de 40 anys d'edat. Àrab veu a si mateix tan sols 20 anys, quan la "crema d'amor calent" i l'home "nit i dia" roba. "L'amor sense pecat, pur, perquè - els joves" - això expressa la idea general del seu poble poeta àrab.
"A mesura que els brots, l'amor; com els rovells, el foc '
Mentre cremades i bull la sang, fins que tingui sentit per viure, - diu la saviesa oriental sobre l'amor. I Contractació: que no li agradava als vint anys, gairebé mai ningú voldrà. Per tant, no és estrany que hi ha associacions amb bibleynym "temps per llançar i un temps per recollir-les." Temps fugacitat oriental persona percep com un càstig per la seva ardent desig de viure. I l'amor és, en primer lloc, per veure el seu fugacitat.
I l'amor - sense canvis!
Els països amb una perspectiva europea sembla que, si folklore, la cultura poètica i la saviesa del món hi ha raons per canviar en l'amor com aquest component en la relació entre un home i una dona no està en la naturalesa. Però alguna cosa estranya i no hi ha res, si un veu l'amor com una flama que tot ho devora jove i fresc, com un capoll de rosa, que només viu encara el pressentiment que se senti borinot. I la conclusió: la saviesa vellesa digna, i la joventut - amor. Com s'ho fan per diferenciar entre la vellesa i la joventut, per als europeus és molt difícil d'entendre.
Amor - aquest és el començament de la vida adulta
No, això no és la saviesa oriental. Està a l'est de l'estat d'amor, o fins i tot més que això - la llei de la vida, que es porta a terme sense falta. Fins i tot més estrictes que els requisits de la Suprema profeta, que va ser un dels pocs àrabs que són capaços d'estimar a una dona, no només sensual. I és natural que al món oriental han discutit tots els aspectes de la vida del Profeta, a excepció d'això. Simplement no els és propi de la naturalesa. "La dona que sigui - un gran problema. Ella està enamorada just premi, "- va dir el poeta Avar Tazhutdin Chanca.