Les paraules estrangeres en la nostra vida quotidiana, o el que és el "jan"?

De vegades no ens adonem de com en el nostre discurs densament assenteix paraules d'altres idiomes. N'hi ha prou que estan sonant més convenient i rica. No és tan dolent, si es coneix el valor d'aquests préstecs. Per exemple, els representants dels pobles orientals sovint es refereixen l'un a l'altre mitjançant l'ús de la paraula "jan". Aquest és el nom? O pot ser un sinònim de la paraula "amic"? Qui sap ?! Però, qui li dirà? Per tant, cal aprofundir en el tema i esbrinar on era aquesta paraula, el que significa i si és possible el tractament d'un ésser estimat.

parlar

Tractar de simular la conversa oriental persones. El més probable és que utilitzarà expressions estereotipades, entre els quals melknot i la paraula "jan". Aquesta apel·lació, el que significa "estimat" o "estimada". Ell té i els seus derivats, com ara "Jana" o "Janik". Pel que ningú farà front, i per a un home i una dona.

L'idioma armeni com posar-se en contacte amb un ésser estimat, independentment del seu sexe o edat. Molts creuen que la paraula acaba d'arribar de la llengua armènia, però les seves arrels són molt més profundes. Però a Armènia, la paraula s'usa en un sentit, però pot fer un prefix d'extrem a un nom familiar. A Rússia, també, pel que pot fer (per exemple, "Andrew, estimada!" - serà "Andrew, jan").

versió de l'origen

Significat de la frase "jan" es pot variar en funció de la llengua portadora i la seva ubicació en el discurs de destinació. Es creu que la paraula té arrels turques - és a dir, en relació amb les llengües del tall altaica.

El més utilitzat que ha rebut sobre el territori d'Europa de l'Est i Àsia. Aquests inclouen el txuvaix, uzbek, turc, àzeri, Yakutia i altres idiomes. A Turquia, per exemple, "Jan" - deriva de la paraula "ànima". És a dir, quan s'aplica això es tradueix com "la meva ànima". A l'Azerbaidjan pot significar "vida".

Versió de l'origen indoeuropeu

I el que és "jan" a la indoeuropea grup de la llengua? Ella és la més estesa al món. llengua que porta aquí es considera que és persa, i és difícil determinar què "jan". Massa valors dóna diccionari. Aquest és el cor, i el poder, i la vida i l'esperit. Una molt Pèrsic "jan" en el so s'assembla a la paraula russa per "vida" i el "gen" grega. Per cert, la paraula "jan" troba sovint en la cultura índia. Indis com per incrustar-lo en una cançó.

parella jugant

Pot aprofundir en una varietat de diccionaris i obres lingüístiques, però sempre trobareu que hi ha moltes respostes a la pregunta, quin és la "jan". La paraula sona igual en molts idiomes de l'Índia, com el grec antic i el persa. Sempre "jan" - una ànima, calidesa, intimitat. És a dir, una persona estimada com a si mateix.

Per tant, és important saber que aquest "jan". Si es fa servir un terme a tal, és només quan es refereix a una persona que realment es mereix. Avui dia, una gran quantitat de nois diuen entre si, usant la paraula "germà", però sense experimentar aquestes sensacions. Si es refereix a la persona - "jan", que confia en ell la seva calor. Com valora l'amic comú ?!

per als transportistes

Ara entenc el que la paraula "jan" en l'idioma armeni. No és d'estranyar que hi hagi una apel·lació es troba entre un de la nació i el grup social unificada. idioma armeni va començar a formar-se fa més de 4.500 anys. És més gran que moltes civilitzacions, i la bellesa no es queda darrere de la francesa. A Armènia, molts excel·lent domini de l'idioma rus, pel que no hi ha barreres per als turistes, però els armenis estimen la seva llengua i se senten orgullosos quan "les seves" paraules de moda anar al lèxic rus.

Per als armenis els més sagrats - és una família, pares, nens. Es pot prendre un jurament en nom dels pares i mai trencar tals. Sovint, els representants d'aquest grup ètnic utilitzen una paraula amable "jan". Ells tradueixen com "mono" i l'ús depenent de la situació.

Per exemple, quan es fa referència al seu germà sonat "ahper jan" - "estimat germà". Però "Sirun jan" - una frase nenes mel·líflua, perquè significa - "bellesa". La paraula "jan" no pot ser pronunciada amb burla o greu. És una veritable sensibilitat emocional, expressat verbalment.

Per cert, hi ha un nom, d'acord amb la paraula "jan". El nom d'aquest home "Jean". Té paral·lelismes amb el nostre nom "Ivan". De fet, les arrels dels noms són similars, pel que podem veure en elles la lògica. Òbviament, els pares han intentat reflectir en el nom de l'amor pel seu fill, ser amable amb ell en néixer.

Les addicions al valor bàsic

Aprenentatge que significa en armeni "jan", que pot arribar als pobles que han prestat la paraula. Per exemple, hi ha un nom masculí "Jan" d'origen italià. Es pot pensar en el cantant Albina Dzhanabaeva (ja es "va tractar amablement" nom). Se sap a la pàtria revolucionària Alibi Dzhangildin. No fa molt temps va arribar a llogar una pel·lícula Kventina Tarantino "Django Desencadenat". Aquest nom és més comú entre Roma, però té similituds amb "Jean" italià.

No només els homes poden agradar a nom afectuós. Ningú ha oblidat el moment en què el món es va enamorar de tu "hostessa nomenat Jeanne". Després hi va haver un baby boom real, amb les nenes nounades es donen sovint el nom de Jeanne, sense tan sols pensar en la seva interpretació.

El turc tractament "Gianni" és considerat com a vàlid i el més neutral possible. És a dir, quan s'utilitza aquest terme no se li sospita de familiaritat. Tal desafortunat incident pot passar si s'utilitza el "KIM" per als homes o "Jim" - per a les dones. Aquest tractament es pot traduir com "germà" i "germana". Sembla agradable, però familiar. Així que recórrer al comprador al venedor en el mercat.

Una dona decent no ha de variar la forma de tractar amb estranys homes. És millor quedar-se amb l'estalvi "Gianni", complementant les seves partícules "abi" que mostra respecte i afecte per l'altra part.