Oblida't-no-flors amb una història

Sembla que a la natura no hi ha tal persona que seria absolutament indiferent a les flors. Per descomptat, no hi ha cap disputa sobre els gustos. A algú li agrada roses o gladiols, i algú està boig per les orquídies o, per exemple, les peonías. Però hi ha una planta que aturarà fins i tot el viatger més ombrívol i més ocupat. Això no m'oblido, és que les flors s'assemblen a un asterisc o a un cel. El seu aroma és tan delicat i delicat que fins i tot és difícil de descriure o comparar.

Oblida't-no. Flors. Descripció general

Si treballeu amb termes purament científics, podeu fer aproximadament la següent definició: oblidar-me-no, flors o, millor dit, herbes anuals o perennes, pubescents, que es caracteritzen per tenir una mida petita. El tronc de ramificació poques vegades arriba a una grandària superior a 40 cm, l'alçada mitjana en les nostres latituds és de 10 a 15 cm. En la majoria dels casos la planta és de color blau amb un ull groc pronunciat. No obstant això, de vegades hi ha espècimens blancs o rosats que, independentment del pigment, es reuneixen en una inflorescència especial en forma de bucle i es dissolen activament al maig, complaent-nos fins a mitjans de juny.

Aquesta espècie es troba a Àsia, Europa, Amèrica del Sud i Nord, i fins i tot a Austràlia i Nova Zelanda. La planta prefereix un clima humit, prats assolellats i terra fresc. Tanmateix, per exemple, el pantà oblidar-me-no se sent bé als afores dels pantans, a la vora de grans masses d'aigua o fins i tot corrents.

És difícil d'imaginar que fins i tot aquests shorties tinguin fruites representades per fruits secs i brillants de forma triangular-ovada.

Oblida't-no. Flors. D'on ve el nom?

Com se sap, normalment paraules sòlides, per exemple, termes científics o socioculturals, creuen fronteres i s'introdueixen gradualment en una altra cultura o llenguatge. Ara s'utilitzen per designar objectes del món modern o nous fenòmens. Molt menys sovint aconseguim demanar prestat, per exemple, parts del discurs dissenyades per descriure l'aparença, la naturalesa o el caràcter. Però oblidar-me, no, com un petit explorador, encara tenia sort d'arrelar-se en la llengua russa.

El que passa és que pràcticament en tots els idiomes d'Europa sona un nadiu: "oblidar-me-no" - a Anglaterra, "Vergimeinnicht" - a Àustria o Alemanya; "Ne-m", "oubliez-pas" - diuen partidaris de l'estil i els modals dels francesos, "nomolvides" - pronunciats espanyols apassionats. I aquests són només alguns exemples. Què tenen en comú? I el fet és que tots, en la traducció a la nostra llengua russa nativa, semblen una petició desesperada: "No us oblideu, si us plau!"

Els lingüistes científics tendeixen a creure que amb el pas del temps el verb en l' estat imperatiu es va convertir en un nom poc trist.

Encara que hi ha un altre punt de vista. Segons la seva flor oblidar-me-no-una, el nom del qual és una forma distorsionada d'edificació o ordre: "No us oblideu-ka!"

Oblida't-no. Flors. Imatge pintoresca de llegendes

Potser, no hi ha res estrany en el fet que aquesta planta es va convertir en simbòlica en els mites i llegendes del planeta.

Trobar el primer conte de fades de forget-me-nots va resultar ser bastant difícil. Tanmateix, el més probable és que el grec arribés al començament de la història de la flor, que, com se sap, posseïa una imaginació rica. A dia d'avui, el mite d'una bella deessa anomenada Flora. Va ser ella la que va atorgar per nom a tots els éssers vius. Va passar que es va oblidar de la flor petita i aparentment despreciable, però més tard, per compensar la seva pròpia culpabilitat, no només va rebre un nom inusual, sinó també la capacitat de retornar records a la gent, recordant amics, familiars o la pàtria en general.