Caracterització citacionalidad de Onegin i Lensky

Onegin i Lensky - dues figures clau de la immortal obra de Puixkin. I per entendre el concepte de l'autor, per entendre la idea del poeta no és possible, si no es refereixen a l'anàlisi d'aquests personatges. Citacionalidad caracterització de Onegin i Lensky - el propòsit d'aquest article.

"Tots hem après una mica"

Quina va ser l'educació dels protagonistes? Anem a començar amb Eugene, que es va criar sense mare, era tutors compromesos i va aconseguir la formació típica de l'aristocràcia del segle passat. Que estava "completament en francès podia parlar", mentre que un profund coneixement del rus, nadiu, en aquells dies era opcional. Eugene sabia com comportar-se en la societat, que va admetre que "és intel·ligent i molt agradable." Pushkin parla irònicament sobre un determinat trastorn en la formació de la protagonista. Onegin "sabia molt bé a Amèrica" per tal de signar la carta i fer un parell d'epigrames. He llegit els clàssics antics, però "no podia iàmbic de trocaïca ... per distingir". Al mateix temps, va ser educat contemporanis. Eugene llegir els escrits d'Adam Smith, i per tant interessats en l'economia política. I tot i que tenia divuit anys filòsof (com ho demostra la característica Onegin citacionalidad irònic), la seva percepció crítica de la realitat el distingeix entre els joves, limitat a "conjunt de cavallers" de llibres per llegir.

Quant a la Lena, el text l'autor ha anomenat "estudiant mitjà rus", que a partir de la boira Alemanya va portar els "fruits de l'aprenentatge". Era aficionat a la filosofia i l'art de la versificació.

"Abatiment l'estava esperant en guàrdia"

Citacionalidad característica del primer capítol de Onegin demostra caràcter en el personatge de Puixkin va ser complicada, ambigua. Eugene, com la majoria dels seus contemporanis, va passar el seu temps en els balls, a la recerca d'aventures amoroses, tractant d'omplir una mica de la seva "mandra Tosca". Onegin no és aliena era una farsa ( "més aviat que podria hipòcrita"), l'adulació, però l'enemic Eugene era capaç d'abocar epigrames càustiques fredes. Però aviat s'adona de la inutilitat del món. En les paraules de l'heroi líric del poema de Lermontov: "... I la vida és tan buida i broma estúpida."

Per cert, citacionalidad característica Onegin i Pechorin a "heroi del nostre temps", revela una gran quantitat de similituds entre els dos personatges, incloent una especial aversió a l'existència humana ( "La vida no val la pena per a ella per tenir cura del que ..."). Que uneix els personatges i el desig de trobar-se en algun cas. Només si Grigory Pechorin és un desig es tradueix en gairebé demoníacs experiments sobre el destí de les persones individuals, Eugene actuar de manera diferent. En primer lloc, es refereix a les obres, però "res va sortir de la ploma de la d'ell." En el segon capítol l'heroi fins i tot va intentar la seva mà en la pràctica, però també sense èxit: el treball dur ell un sentiment de disgust fa.

Altres assumptes - Lensky, que no havia de desaparèixer de la "depravació freda llum." Ell és molt obert persona, sincera. Alhora, i la seva figura és defectuós: el narrador s'adona que "... el propòsit de la vida per a ell era un misteri." És a dir, com es mostra pel citacionalidad característica Onegin i Lensky, hi havia moltes similituds en la naturalesa i el destí dels joves. I ell i l'altre no tenia terra ferma sota els seus peus, el cas, que podria dedicar tota la vida.

"... estem estudiant els Napoleons"

En ideals Onegin indica indirectament la descripció de la seva habitació amb la imatge d'un retrat de Napoleó i Byron. Tant la figura eren mestres de la ment de la jove generació d'aquesta època (pensem Andreya Bolkonskogo en l'èpica novel·la de Tolstoi). Poden ser vistos com una referència a una mena de comiat al narrador de la sortint, era romàntica.

Lena es manté fidel als valors eterna - l'amor i l'amistat, com l'heroi creu que "l'ànima de la nativa connectar amb el que hauria." Els veritables amics també, d'acord amb Vladimir, capaç "per l'honor dels seus grillons Priya."

"Admirador de Kant. I el poeta "

De l'anterior es dedueix la relació dels herois de la poesia. La descripció anterior de citacionalidad Onegin al pentámetro iàmbic, i mostra que Eugene, i si va a començar a escriure una obra mestra literària, segur que no hi hauria fet una crida a la forma poètica. Poesia, que no era contrari, encara que a penes entén el seu veritable destí. Pel que fa a Vladimir, el narrador de la paraula "poeta" utilitza com les seves característiques i fins i tot prediu la seva destinació associada a aquest camp d'activitat.

"Tom és no més encant ..."

Citacionalidad característica Onegina continua. Es prestarà especial atenció a la relació de l'heroi amb el sexe oposat, i no només perquè la història de Tatiana i Eugene és fonamental per a la trama de la novel·la. Avaluació de la protagonista d'aquest gran sentiment és una indicació directa del buit que era la seva existència. L'autor en el primer capítol s'esmenta que "totes les ciències dures" Onegin coneixien "la ciència de la tendra passió." En assumptes d'amor Evgeny considerar vàlida i l'enfocament de les relacions amb una gran quantitat de pragmatisme. Per l'amor de la victòria un cop que s'utilitza una varietat de trucs: una mirada que era "acudits i afalacs ràpides i suaus. Aviat, però, "en les belleses que realment es va enamorar" i la seva "va deixar sense pesar", això diu citacionalidad característica Onegin. I els sentiments Tatiana, tan dolça, ingènua, fins i tot sorgit sota la influència de sentimentals novel·les, Eugene es va moure.

La resposta a la carta de la nena es va convertir en la negació estimada (por, "T'estimo com a un germà") i més encara - un sermó de la seva part. "Aprendre a controlar-se a si mateixos", - condescendent, didàctica, parla sense pensar el cruel són les seves paraules. Per descomptat, si l'amor no existeix, a causa dels acudits ridículs permès a matar-se entre si en un duel, i la família només en la gravetat, pot sentiments de noies molt joves senten alguna cosa autèntic? I de manera molt diferent en els assumptes d'amor es manifesta Vladimir, que "l'amor obedient." Ell està constantment amb el seu elegit, camina amb ella i que és encara llest per escriure una oda a ella, excepte que l'Olga "no els llegeix."

conclusió

Caracterització citacionalidad de Onegin i un altre personatge, Lena, arribant al final. En conclusió, queda per afegir que el principi de contrast en la construcció d'aquestes imatges no va ser accidental (recorda: "Es van posar d'acord, les onades i la pedra", etc.). En presència de gran nombre de similituds - tant els propietaris de terres, tant en certa mesura són "homes superflus" - Onegin Lensky són completament oposats. Això és a causa del mètode específic de Pushkin. Si Vladimir característiques inherents heroi excepcionalment romàntic, la imatge d'Eugene suggereix un nou mètode - realisme.