Quina és la llengua vernacla? El llenguatge literari i la parla vernacla,

Quina és la llengua vernacla? Aquest és un fenomen bastant comú en l'idioma rus. Ara bé, aquestes "paraules de moda" es pot escoltar des dels representants dels diversos sectors de la societat. definició precisa del concepte no ho és. En aquest treball, tractem d'entendre les paraules vernacla des de diferents perspectives i comprendre el seu paper en la llengua russa literària.

la definició

Així que, quin és la llengua vernacla? És molt difícil definir aquest fenomen. Es creu que les formes lingüístiques similars són ciutadans del nostre país amb poca educació. Això últim és molt important, perquè no hi ha un llenguatge que utilitza aquestes formes. També tingui en compte que la llengua literària i llengua vernacla vinculats. La majoria dels autors utilitzen aquest mètode per distingir entre les capes socials en el producte.

Assegureu-vos que vostè parli amb les persones a la llar, tot i que no ens adonem, però l'ús de la massa vernacla, sens dubte en la seva conversa es salta paraules: "TV", "dividishnik", "dolent", "baralles" i així successivament. És més fàcil de dir: TV, reproductor de DVD, un treball innecessari afegir extra, i similars. Tots entenem, perquè la llengua vernacla de Rússia fixa fermament en les nostres vides.

La dependència de l'educació

Es creu que en la parla i l'escriptura vernacla persona depèn de la seva condició, l'educació i ocupació. Els més susceptibles a la utilització de les persones vernacles van ocupar les següents posicions:

• Els conductors.
• Obrers.
• treballadors del comerç.
• Constructors i així successivament.

És a dir, la dependència d'aquestes formes de la paraula és inversament proporcional a la situació d'una persona. També en aquesta categoria són les persones que serveixen a les forces de l'ordre. Per què passa això? En l'exèrcit, mentre que la comunicació utilitzant argot dels anomenats soldats, és a dir vernacla amb una barreja d'argot tècnic vocabulari.

classificació col·loquialment

Compartir els següents tipus de fenòmens en l'idioma rus:

• Vernacla-1.
• Vernacla-2.

Bastant fàcil de recordar, però sovint es confonen, s'explica amb més detall cada un d'ells per evitar la confusió en aquesta matèria. Sistematitzar el coneixement que donem a continuació una taula que l'ajudarà una vegada per totes per fixar el material estudiat.

Vernacla-1

Penseu en el primer tipus. Quina és la llengua vernacla-1 i per als quals és típic? LI Skvortsov, el famós investigador, va identificar un grup de persones que s'inclinen per l'ús d'aquestes paraules:

• La gent gran.
• Amb un grau baix d'educació.
• Amb un nivell cultural feble.

Recordeu, és molt important que la base del grup de persones d'edat avançada, generalment dones.

fonètica

Vernacla - la manera de la llengua russa, que és característic no per a tots. Analitzar la fonètica de la primera classe.

1. Estovament de consonants, on és apropiat (per exemple, kon'ver't).
2. vocals perdudes (per exemple, aradrom).
3. L'ús inadequat de so "c" (per exemple, rad'iva).
4. vocals caixa (Rubel).

Per alguna raó, només recorda les veus estimada àvia, pintura pop interior rural, tranquil·litat.

Característiques el llenguatge comú de la primera classe

Examinem els moments més populars:

1. Canvieu les paraules en els casos o persones condueix a la formació incorrecta de la resultant (hochut desitgi, Vull ser, vull).
2. Inconsistències en frases part (embús de gruix).
3. Canvieu final de substantius masculins, la lletra "i" (a la platja, gas).
4. Semen a la femella i -ev (rubles, llocs i així successivament).
5. La declinació de paraules que no es declinen (anem a partir dels parents).

vocabulari

Pel que fa a aquesta secció de la llengua russa, també hi ha present una sèrie de característiques, com ara: l'ús de paraules que són úniques per a la comunicació diària, no són paraules literàries (estar enfadat, enèrgicament, al seu torn, aquest matí, i així successivament). La segona característica - l'ús de les paraules en el sentit que és diferent del sentit literari. Un exemple és la substitució de "respecte" en lloc d ' "amor": No respecte als tomàquets salats.

L'ús incorrecte de la paraula "plaga", per exemple: la plaga, que es va desenvolupar ?! Aquí, l'adhesió a les normes de la llengua literària més apropiat per a un boig o dement. Un altre exemple notable i memorable seria l'ús de "passeig" en el sentit - "tenir una estreta relació." Exemple: Es va dirigir amb ell al voltant d'un any.

Que tendeixen a utilitzar la llengua vernacla del segon tipus

Investigador LI Skvortsov va trobar que aquesta forma als representants de les generacions més joves amb baixos nivells d'educació i el desenvolupament cultural. Ja hem dit que és possible dividir i al pis, el primer tipus és utilitzat principalment per dones grans, però vernacla-2, s'escolta principalment dels homes.

Recordeu que hi ha una gran quantitat de prestacions tals, com en el primer tipus, ja que és més jove i menys estudiat. Llavors, què és una llengua vernacla-2? És una cosa entre el discurs literari i l'argot (tant social i professional).

Tal vernacla literària és un pont a través del qual les noves paraules i formes cauen en el nostre idioma. transportistes:

• Els immigrants de les zones rurals.
• habitants de les ciutats, caracteritzat dialecte del medi ambient.
• Els ciutadans amb un baix nivell d'educació i es dediquen a la mà d'obra no qualificada.

La professió més populars: venedors, productes de neteja, porters, cambrers, perruquers i així successivament.

La relació de la llengua literària i llengua vernacla

Vostè probablement ha notat que sovint utilitzen paraules no llengua literària comuna en la vida quotidiana. Com van arribar a nosaltres? A causa argot propi d'un determinat grup social o professió. Per tal de deixar en clar el que està en joc, donem exemples de "punxada" - el fracàs; "Revel" - el descans; "Scumbag" - una persona que no reconeix cap normativitat en el seu comportament i així successivament.

Tot i que això no és una llengua literària, les paraules són molt fermament arrelats en el nostre conjunt lèxic.

taula

Per consolidar el material, aneu a la sistematització element promesa de coneixement.

En conclusió, podem dir que l'ús de la llengua vernacla en la parla i l'escriptura característica de la població urbana, però només per donar un to particular. Per tal de transmetre els seus sentiments, més saturar els colors de la seva història, la gent utilitza aquesta tècnica, mentre que plenament conscients de la seva irregularitat. Només en aquest cas la llengua vernacla no porta cap color negatiu.

Moltes persones els utilitzen i com males paraules, per regla general, és mal educada, no són capaços d'expressar els seus pensaments en un llenguatge literari. Tot això porta a l'estratificació de la llengua i la seva degradació. Vernacla només és rellevant en els casos on s'utilitza com a recurs estilístic, però si ho fan servir en la vida diària, llavors tindrà un color negatiu. No estem molt recomanable que utilitzi paraules similars per comunicar-se amb altres persones, ja que la persona pot qüestionar la qualitat de la seva educació i nivell cultural.