Tipus de diccionaris - el que és i el que s'utilitzen

Segons els científics (lingüistes i psiholinvisty), per a la vida quotidiana de la persona mitjana "al capdavant" que falten al voltant de mil paraules. No obstant això, el vocabulari dels europeus educats és prop de deu a vint mil. Es tracta d'un ús actiu, mentre que saber i entendre el que puguem sobre dues a dues vegades i mitja més paraules. Però tan aviat com una persona es submergeix en qualsevol especialitat, coneixement de la indústria, el tema - si, fins i tot teixir o tallar - que necessita i específica a aquest mitjà d'expressió del sector. I si tenim constantment per fer front als documents - només necessitem necessàriament els més diversos tipus de diccionaris. Lingüistes i traductors tenen el costum d'utilitzar aquest tipus de llibres de referència - que és la seva especialitat. El més popular entre ells tipus de diccionaris - és principalment bilingüe i multilingüe - donant traducció d'una paraula en una o més llengües. Hi ha monolingüe i tesaurus, i diccionaris de cap grup en particular. Per exemple, les paraules estrangeres, etimològic (que explica l'origen de fitxes), intel·ligent. Tots els tipus de diccionaris de la llengua russa, fins i tot difícils d'enumerar. Si vostè vol saber el que representa una paraula o concepte en particular, s'ha d'utilitzar el diccionari sensible (per exemple, editat o Ozhegova Dahl) o enciclopèdica.

No obstant això, no totes les paraules poden ser inclosos en aquest tipus de publicacions: per exemple, no poden contenir la terminologia altament especialitzat. En aquest cas, aquests tipus de diccionaris, que conté termes especials (metges, tècnics, matemàtics). Un valor d'expressions idiomàtiques - bé, almenys un "encasellar" o "menja gos" - anem a comprovar el diccionari de la fraseologia. Molt sovint aquest tipus de directoris necessitat de traductors de ficció i simplement estudiar un idioma estranger. Després de tot, si en el seu idioma natiu és clar pel context, en anglès o alemany no serà capaç de traduir literalment, el valor de retenció.

Hi ha també anomenats tipus "inversa" dels diccionaris - si la paraula és generalment disposada en ordre alfabètic de lletres primer, segon i subsegüents, a continuació, per exemple, de rima diccionari és el final de les paraules i la classificació va en la direcció oposada.

Si ens referim als diccionaris de la llengua russa, els tipus dels quals són molt diverses, cal dir sobre la freqüència, i els diccionaris semàntics. Aquestes guies pogruppirovany paraules per freqüència d'ús o grups temàtics: des del nucli (el més important en el tema de fitxes) a la perifèria.

També hi ha tipus de diccionaris, com l'ortografia - que poden ser utilitzats per a comprovar l'ortografia d'una paraula, pronunciant - que hi hagi controlat el so i la pronunciació, la dialèctica (o regional), que recull i explica els grups territorials lèxic específic (els anomenats dialectes). Neologismes, paraules obsoletes - és a dir, aquells que tenen ben entrat recentment en el llenguatge i encara no ha dominat o no han utilitzat - es representen en els diccionaris rellevants (historicisme, paraules obsolets, noves paraules). Finalment, també són aquests tipus de diccionaris que són escriptor creatiu específic o un poeta, amb comentaris que expliquen els detalls del seu ús de certes paraules. Aquests inclouen, per exemple, el "Diccionari de la Llengua Pushkin", "Diccionari de les obres Esenina" i altres.