Transferir els valors de la contigüitat. La metonímia: Definició

El terme "metonímia" ve de la paraula grega que significa "canvi de nom". Aquest camí, que és una transferència de valor per contigüitat - ocasional o regular - el nom d'una certa classe d'objectes, o una separada a favor o en una altra classe, associat amb ell per la seva implicació en una situació o contigüitat particular.

Quins noms es poden transferir

La base de la metonímia són espacial, conceptual, esdeveniments, relacions lògiques i sintagmàtiques entre algunes de les categories que pertanyen a la realitat i el seu reflex en la ment humana, consagrat en els significats específics de paraules - entre les persones, objectes, accions, esdeveniments, processos, esdeveniments, institucions socials, temps, lloc, etc.

El nom pot ser transferit:

1) amb el receptacle de la quantitat de contingut o el contingut en si, com ara "vidre" - "mesurar masses secs i líquids", "recipient per beure";

2) un material per a productes fets que: "coure" - "coures", i "metall";

3) des del poble, un lloc en l'esdeveniment associat o conjunt de vida dels seus habitants: "Tot el poble està rient d'ell", "Camí" - "camí traçat per al moviment", "viatge", "temps de viatge";

3) una acció específica en el seu resultat, el subjecte implicat en l'acció (arma, objecte, subjecte) o lloc: "Stop" - aquest és el lloc on el transport, i l'acció específica "xiulet" - un dispositiu per fer ping i l'acte de xiulada;

5) formes de contingut específic d'expressió o, exemple de realització material específic en el contingut com un tot, "és un interessant llibre" es refereix al contingut, i el "gran llibre" - en el subjecte;

6) transferir el valor de l'adjacència amb la ciència, coneixement de la indústria al seu subjecte i viceversa, "gramàtica" - aquest "idioma del sistema" i "branca de la lingüística";

7) amb esdeveniments, esdeveniments socials en els seus participants: "La conferència es durà a terme al juny," i "La Conferència van coincidir en la importància de la decisió";

8) amb la institució de l'organització social en el local, la totalitat del seu personal, "la fàbrica es va declarar en vaga" i "fàbrica de reparació";

9) amb una part d'un tot, i viceversa, "pera" - "fruit" i "arbre" (la transferència del domini a part d'un tot anomenat sinècdoque - un cas especial de la metonímia);

10) amb un determinat estat emocional en la causa de la seva "horror" - "terrible succés" i "por";

11) El nom de l'autor es pot utilitzar per referir-se a l'estil que va crear, un model, o de les seves obres: "publicar, llegir de Tolstoi" Bull - "mobles amb algun tipus de decoració" i "nom del mestre."

metonímia regulars

Metonímia, el que reflecteix la interacció de conceptes, categories i / o objectes, es converteix en un habitual quan es crea models semàntics dels tipus de formació de paraules i paraules ambigües, sovint la combinació de diferents tipus de valors: cas, indicativa, subjecta (concret i abstracte). Per exemple, els noms de les accions s'utilitzen regularment per descriure algunes de l'entitat resultant ( "treball", "treball", "solució" "història", "construcció").

sufix polisèmia

Si transferència analògica es porta a terme regularment en el tipus de paraula de formació, la seva conseqüència pot ser sufix polisèmia en lloc de substrat (comparar, per exemple, un valor tal com un sufixos verbals -enie, -anie). L'associació d'alguns objectes a la adjacència i proximitat de conceptes lògics transformats en valors de coherència. La metonímia d'aquest tipus serveix per a un propòsit en particular - nominativa, i contribueix al desenvolupament dels mitjans de llenguatge lèxics.

El que causa la metonímia

Generar els mecanismes de senders de diverses transformacions sintagmàtiques. Que ocorren regularment sobre la base de les propostes o frases metonímia, que és el resultat de la crida de text reducció el·líptica conserva en general algun grau de les seves limitades condicions del seu ús, sense crear nou valor per context independent, per exemple: "Al museu hi ha dos Van Gogh" (que significa "dos pintures van Gogh "), però no es pot dir:" Per un van Gogh representa una dona jove ".

La comunicació amb el context

El vincle més sòlid amb el context és una metonímia tals (exemples en llengua russa, vegeu més endavant), en el qual la designació d'una situació donada, sobre la base d'un predicat, es redueix només a uns valors d'objecte de component: "Quin és el problema -" Cor (cap, les dents, la gola) "- que significa" fa mal el cor (cap, dents, gola). Aquest ús està limitat als contextos semàntiques i sintàctiques específiques. Per tant, un significat figurat (exemples - el "cor", "cap") no es pot combinar amb els verbs i els adjectius de procediment, definint la naturalesa de la malaltia i el dolor. No podem dir "(persistent, aguda) cor fort" o "cor agreujada (empitjorat, es va intensificar)." En aquest cas, el valor de transferència de la adjacència no s'estableix independentment del context del contingut semàntic d'expressió. Serveix com a mitjà de revelar les variants semàntiques del seu ús. sentit figurat, exemples dels quals s'han esmentat anteriorment, està estretament relacionada amb el context.

Com es fa servir la metonímia

metonímia usat (sinècdoque freqüència) com la recepció d'un objecte categoria situacional pels seus detalls d'individualització externs. Proisllyustriruem nostre pensament. Prengui aquests suggeriments a la metonímia, com, 'Hey, barba!' 'El barret llegint un diari. " Tal ús és similar a un derivat que denota afiliació - adjectiu substantivized i el substantiu, dC. "Barba" i "barba", "barba". Aquest tipus de metonímia (s exemples en l'idioma -. Caputxeta Vermella, El petit bec llarg, etc.) sovint serveix com un mitjà de crear sobrenoms, àlies.

Símbol d'un grup social

Si l'article es diu metonímia, és típic de molts individus, es pot arrelar en la llengua i com la designació d'un determinat grup social, per exemple, la paraula "estopa" pot indicar un pagès rus en el període pre-revolucionari. Però una metonímia tals manca d'estabilitat denotatiu (semàntica). En diferents contextos històrics anomenats "barba" s'utilitza per referir-se als savis homes, camperols, nobles, els ancians, i un cert grup de persones joves. exemples metonímia en idioma rus, que acabem d'esmentar, és molt comú.

metonímia posició sintàctica

L'ús d'aquest mapa (sinècdoque, principalment) principalment per fer referència al tema de discurs el combina amb la posició sintàctica del subjecte, el tractament i addicions. valor en llibres de la situació tal com predicat de la adjacència és rar, ja que no realitza cap funció de caracterització. Si utilitzeu la metonímia en el predicat, es transforma en una metàfora, com "barret" - un "barroer", "sabata" - "una ruïna, un home decrèpit." L'ús de noms en el valor predicat partitiu generalment serveix els propòsits aspektizatsii subjecte no es considera en la majoria dels casos com la transferència de la adjacència. Anem a il·lustrar el nostre punt. Penseu en això: "Era una ment rebel" - es refereix a la característica d'un aspecte particular de la persona, per ser exactes - el seu temperament intel·lectual.

Sinècdoque no s'utilitza en cap oracions existencials, o els seus equivalents, que introdueixen el tema en el món narratiu. Per exemple, no podem començar la història amb paraules com ara:. Una vegada va haver (un, diversos) Caputxeta "Aquest ús no es percep com un símbol d'una persona, i com una forma de realització de l'objecte.