Una regla de divisió en síl·labes i l'ajust de línia

Quan algú comença a aprendre a llegir o aprendre un idioma estranger, en un primer moment cal aprendre les lletres. Després va estudiar les lletres de les síl·labes, paraules estan construïdes posteriors, oracions, i així successivament. Encara que sovint sembla que la síl·laba és només un pas més petit en el camí cap a l'estudi dels misteris de la llengua i que és molt petita, i realitza un paper menor, la capacitat de dividir correctament la paraula i moure que depèn de moltes coses. Per tant, per conèixer l'estat de divisió en síl·labes és molt important, perquè sense ella no es pot dominar totalment el diploma.

Síl·laba - ¿què és el

, És entendre que el que és abans d'aprendre com dividir en síl·labes. Síl·laba - es compon d'un o més sons pronunciat la unitat mínima d'expressió. En altres paraules, una síl·laba es poden esmentar una combinació de sons, que es pronuncia per la exhalació.

En rus i anglès la possibilitat de crear una síl·laba té només vocals (anomenada sil·làbics), de manera que el nombre de la paraula és el nombre de síl·labes. Per exemple, en el nom de "Ma-ri-i" 3 vocals, i per tant la paraula es divideix en tres síl·labes.

Per què necessito estil

Malgrat la seva aparent simplicitat, l'estudi de l'estil durant molts anys va dur a terme científics prominents lingüistes. Alguns d'ells van expressar la teoria que la síl·laba no vol dir res. Però estaven equivocats. A diferència de les paraules de fissió per a la transferència, el que ajuda a escriure correctament, la divisió de paraules en síl·labes no és tan important per a lletrejar. Però determina la pronunciació correcta de la paraula de l'home, i és de gran importància en l'estudi d'una llengua estrangera. Així, en anglès, el tipus síl·laba afecta la pronunciació de les vocals. En l'idioma matern, ja que promou bell i llegir i escriure el discurs. A més, no us oblideu de la gran paper les síl·labes en la poesia. Després de tots els sistemes de versificació dependre de certes propietats.

Tipus de síl·labes russes sobre la ubicació i l'estructura

Per dominar la regla de la divisió en síl·labes, ha de saber què hi ha els seus punts de vista en una llengua de destí en particular. A les classes de llengua russa de síl·labes de la paraula s'assignen en el lloc, per l'estructura de la síl·laba, pel que fa a accentuar i sonoritat (to).

Així, d'acord amb la ubicació de les síl·labes es divideixen en: la inicial, medial i final.

D'acord amb l'estructura de les síl·labes dividides en tipus:

1) Obrir - que acaba en una vocal. Per exemple, la paraula "Ka-te-ri-na" es compon de quatre síl·labes, tots acaben en vocal, per la qual cosa totes aquestes síl·labes estan obertes.

2) Tancat - acaba en un so consonant. Per exemple la paraula "Mar-ga-ri-ta" quatre vocals, i així els quatre síl·labes. Els primers extrems en una consonant "r" està tancat, tota la resta - en les vocals i estan oberts.

Cal assenyalar que en la llengua russa constitueixen la part del lleó de les síl·labes obertes, de manera que és un so molt agradable. Alhora es va tancar en la llengua russa molt.

Depenent de si la carta se situa en el començament d'una síl·laba, aïllat coberta (amb una consonant) i oberta (amb una vocal) espècies. Per exemple, la paraula "ar-bústia", en aquest cas, la primera síl·laba és dissimulada i la segona coberta.

Tipus de síl·labes russes en relació amb l'accent i la sonoritat

D'acord amb les síl·labes d'accent de la llengua russa, així com en la majoria dels altres es divideixen en tòniques i àtones. També pot seleccionar i pre-tònica i zaudarnye.

Segons comunicat de sonoritat:

1) sonoritat permanent - en aquestes síl·labes només una lletra: "A Xia".

2) L'augment de la sonoritat - una síl·laba es compon de dues o més lletres en que augmenta el grau de sonoritat de consonant a la vocal. En l'exemple mateix "A-càmping" a la segona síl·laba sonoritat augmenta de "a" a "a".

3) La sonoritat cap avall - en aquest sonoritat síl·laba disminueix de consonant a una vocal. Aquesta característica és més adequada per a les síl·labes tancades. El nom de "Ba-HTI-jar", les dues primeres síl·labes amb l'augment de la sonoritat, i l'últim - amb la baixa.

4) ascendent-descendent - primer augmenta sonoritat i el final d'una síl·laba es converteix cap avall, "Spar-ta."

5) cau-aixecament - al començament d'una sonoritat síl·laba cau i després s'aixeca de nou: "acres".

Principals tipus de síl·labes en Anglès

Pel que fa a la llengua russa, d'Anglès es caracteritza per la divisió de síl·labes (síl·labes) en la bateria (l'accent cau) i àtona (no subratllat). No obstant això, l'idioma anglès és més important que el nostre, ja que tots els sis vocals en anglès passen per vint sons - cada lletra té quatre opcions per a la lectura i que és del tipus de la síl·laba accentuada determina que el so s'enviarà una carta en aquest cas.

Síl·labes en anglès es divideixen en sis tipus:

1) tancat (tancat) - acaba amb una consonant (excepte «R»).

Aquesta vocal síl·laba llegir breument exemple notable és la paraula coneguda «gos», que consisteix en una síl·laba tancada.

2) Open (oberta) -, així com a Rússia, una síl·laba acaba en vocal, i es llegeix de la mateixa manera com es mostra en l'alfabet. Per exemple, la paraula «ze-ro» es compon de dues síl·labes obertes.

3) Amb impronunciable «i» (silent-e) - aquesta carta no és pronunciat, encara que es crea una síl·laba. La seva principal funció - està donant a les principals paraules de vocals ja so: «SMI-li» - dues síl·labes, el qual va pronunciar una vocal. Alguns lingüistes tenen aquest tipus combinat amb l'anterior.

4) vocal accentuada i «R» (r-controlada) - consonant en la síl·laba «r» no es llegeix, però els senyals que la vocal abans que passarà molt de temps: «calent».

5) Amb un grup de vocals (equip vocal) - una síl·laba consta d'un parell de vocals, que sovint es manifesten com un xiulet llarg i que indiquen una síl·laba ( «neta»), de vegades com un curt ( «pa»), i fins i tot de vegades dos sons ( «nen»). Aquest tipus és causat per les peculiaritats de l'idioma anglès i no té anàlegs a Rússia.

6) C consonant i «li» (consonant + li) - aquest tipus de síl·laba es pot aïllar només en paraules polisíl·labes, per exemple, «poc». La pronunciació de «I» es torna sord, així que de vegades aquest tipus no es destaca com un individu, i es combina amb el silenci-e.

utilitzar la paraula mnemotècnica «TRÈVOL» per emmagatzemar tot tipus de síl·labes en anglès.

Altres tipus de síl·labes en Anglès

Val la pena assenyalar que, a més dels principals tipus de síl·labes, de vegades aïllats en anglès i addicionals. Aquests pertanyen a la forma setena síl·laba - impronunciable amb «R» després d'una vocal accentuada i abans de «I» (vocal + re), on «r» no es pronuncia, per exemple, en «foc».

També de vegades la forma d'equip vocal vista de diftongs separat, per exemple, «mirar».

Termes de divisió en síl·labes en rus

A les nostres paraules en síl·labes divisió lingüística és molt més fàcil que en anglès, perquè no hi ha vocal impronunciable. El principi fonamental és: Quantes vocals en la paraula - tantes síl·labes. Per exemple, la divisió en síl·labes 'llenguatge', de manera que no és "llenguatge" en la paraula de dues síl·labes, però la separació de síl·labes serà síl·laba inextricablement, i no es migrarà.

Una síl·laba pot constar d'un (si es tracta d'una vocal) i més lletres. Si hi ha més d'una lletra, a continuació, iniciar caldrà arribar a un acord, hi haurà disfressat. Per exemple, el nom de "Julia" es divideix en "T-Do-I" en lloc de "Yule-i-jo."

Quan diverses consonants (mai aparellades o no) es col·loquen en una paraula fila, que s'aplicaran a la següent síl·laba - crearà una síl·laba coberts. Per exemple, la primera lletra "i" tirat "en-Bray-Th-NNY" la seva combinació de "ample", però arran de la "i" va ser capaç d'atreure cap a si "h" per obtenir coberts amb una síl·laba, i "s" va aconseguir fresca combinació de lletres "nn".

No obstant això, si la combinació de lletres que comencen amb sonorant (NIL, m, l, l, Hb, n, pi, p, d), això es refereix a l'anterior vocal de so ( "wa-guer-yang-ca"). Excepte en el cas d'un bessó sonora ( 'ca-pi-llyar "), que, com qualsevol parell de consonants, no estan separats.

Si la paraula a través de combinacions de consonants que sonen com un so (per exemple, "són" / "ser", que es pronuncia com [n] o "ZZH" - llarg [g]), a continuació, separar ells és impossible, que són totalment atribuïbles a la següent síl·laba: "nosaltres-tsya." Però val la pena assenyalar que en aquest cas la divisió en síl·labes i les normes de separació de síl·labes són fonamentalment diferents. El mateix exemple, "rentar" quan es divideix per la transferència es veurà així "rentar".

A Rússia, la majoria de les síl·labes obertes, i, per regla general, són al mig d'una paraula ( "Ma-ri-na"). síl·labes tancades són gairebé sempre al final ( "Vla Di Mundial"). L'excepció són tancats, que acaba en estrany so sonor ( "I-mai-ca"), que poden estar en el mitjà de la paraula.

Termes de divisió en síl·labes a Anglès

Per estrany que sembli per l'anglès, l'idioma de les síl·labes hi ha regles clares.

Igual que l'idioma rus, el nombre de vocals és igual al nombre de síl·labes. Per tant, la paraula "-Car" és una síl·laba, així com la paraula "similars", tot i que la «I» en aquest cas significa dos sons, i "i" al final d'una paraula en absolut silenci. Aquest exemple il·lustra la segona regla de divisió en síl·labes - vocals impronunciables no poden formar síl·labes, així com una vocal com a part d'un diftong ( "discurs" - el diftong "la seva" pronuncia com un so llarg [i], i per tant, tota la paraula és una síl·laba ).

En contrast amb la llengua russa, en qualsevol consonants en anglès, incloent la parella, sempre separats: «din-ner». Les excepcions són dígrafs (combinació de diverses consonants que es pronuncien com un sol so) «ch», «sh», «XX», «qu», «ph».

Consonant entre dues vocals es refereix sempre a la vocal següent ( «e-vil»), excepte quan la consonant és molt curt ( «CAB-a»).

Disposat a «li» ([l]) atreu la consonant anterior: «un-ble», excepte combinacions «ck» - «tic-li-».

Pel que fa a les paraules difícils, aquí la divisió de paraules en síl·labes (en general similar a la llengua russa) realitza també lloc en el bàsic ( «casa-BOADA»). També és possible separar els sufixos i prefixos ( «re-escriptura», «teach-er»). Quan les consonants aparellades que passa a la frontera de l'arrel i el sufix «ing» a causa de l'addició del sufix ( «stop-ping»), que estan separats.

Termes de la transferència paraules de l'idioma rus

Semblaria que les normes relatives a la divisió de les síl·labes i transferir ha de ser el mateix, però molt sovint no ho és. El fet és que la divisió de la transferència està basada en altres principis, encara que molts d'ells són similars als principis de separació de paraules.

La diferència principal és una violació de "el nombre de vocals = nombre de síl·labes" principi, ja que la divisió de les paraules a transferir, és impossible de trencar una lletra, com "s", "d", "b" o una vocal. Per exemple, si divideix les síl·labes de la paraula "Na-ta-lia", les quatre síl·labes, però si resulta que per portar només tres síl·labes "Na-ta-Leah."

Quan la paraula diverses consonants seguides, pot compartir al seu gust: com "aquells-KSTU-ra" i "tecnologia-Stu-pa".

Paraules, està prohibit transferència sigles ( "NIINUINU"), però les paraules compostes que consten de diverses bases es poden separar en els fonaments ( "especial-ode-AIF").

Quan la coincidència de dues consonants idèntiques situat entre dos vocals, estan separats ( "la seva-BE-MJY-th"). Si un dels parells de consonants - part de l'arrel, i l'altra - part del sufix, llavors ells es queden amb "classe-es i", però "classe-ció."

Consonant al final del sufix arrel no cal arrencar, tot i que aquesta regla no és estricta:. "Voronezh-cel"

Últimes consoles de consonants prohibits del seu divorci: "en posició oberta". Quan l'arrel comença amb una vocal - pròpia consola separada ( "no-rebuig") com l'arrel no pot ser separada de la primera vocal, i "s" a l'arrel després del prefix ( "Skat vegades").

Principis separació de paraules, síl·laba per síl·laba en Anglès

Com se sap, la característica principal d'aquest llenguatge és el fet que la major part de les paraules que no estan escrits d'acord a normes estrictes, i d'acord a la tradició. Per tant, les excepcions són sovint més que les pròpies normes. El mateix principi s'aplica a una regla de divisió en síl·labes. Atès que l'orientació oficial sobre aquest assumpte en la gramàtica de l'idioma anglès no està present, tots guiats pels exemples de separació de paraules, gravades en el famós diccionari.

La majoria dels diccionaris moderns de l'oferta d'Anglès per portar la paraula d'acord amb el principi fonètic, és a dir, basat en la divisió de paraules en síl·labes. Aquesta regla permet el canvi en el lloc de transferència, amb un canvi de pronunciació: «bi-o-ho-gi-calç», però «bi-ol-o-ho essencial». Aquesta volatilitat no permet formular una regla clara transferència de prefixos i sufixos en anglès. En particular, alguns dels sufixos més comuns «ed» i «ing», que sovint són tolerats, però en alguns casos no es poden separar. A causa d'aquesta confusió i matisos, la majoria dels serveis en línia no tenen paraules en anglès.

Malgrat tot això, hi ha diversos principis comuns que ajudaran a orientar la forma de trametre una paraula en particular anglès.

1) Si la combinació de lletres vocal + consonant + vocal sona com una síl·laba, és i serà portat cap endavant (especialment cert per al silenci "i»): «coca».

2) Si, després d'una breu sons de les vocals hi ha algunes consonants, la transferència es fa després que el primer d'ells: «el seu-tòric».

3) Transferència de «ing» sufix dut a terme en el mateix principi que en la divisió de paraules.

4) Quan la vocal i els diftongs de vocals llargues al final d'una síl·laba, la transferència es realitza immediatament després d'ells: «-fill mar»

5) La transferència es realitza després d'una vocal curta (si és que existeix després que els diagrames de consonants o «ch», «sh», «XX», «qu», «ph»): «per-il».

6) En la majoria dels casos, els prefixos i sufixos en anglès mussols a transferir separats: «em-Morial».

7) Les paraules compostes es transfereixen en la mateixa manera que es divideixen en síl·labes - en què es basen.

8) Els homònims (paraules amb un valor diferent, però la mateixa escriptura) poden ser transferits de diferents maneres, depenent del valor, de manera que cal estar atents: «re-corda», però «rec-ord».

Pel que fa a Rússia, i per Anglès síl·labes del llenguatge són de gran importància. Termes de divisió en síl·labes i paraules els emboliqui en molts aspectes molt similars entre si, tot i que tenen una sèrie de diferències derivades de les peculiaritats de cada un. Cal assenyalar que el coneixement de les regles bàsiques, la comprensió de la seva naturalesa i característiques, és possible en molts casos, per analogia i transferir-los a un altre idioma.