Interjecció - és una part important del discurs

Paraules interjeccions són parts oficials de la parla, que no té un nombre de característiques gramaticals, de manera que pot ser considerat com a independent: no té el nombre de categories, el tipus no inclinat i no canviar per cas i nombre. I el paper que se'ls assigna en les propostes no és el més important. I no obstant això, absolutament impossible prescindir-ne, sobretot en la parla.

El fet que la interjecció - aquesta part del discurs, que expressa una emoció, sense anomenar-lo, el valor pot estar en un context diferent, ser diferent, encara que la paraula és la mateixa. A més, poden expressar incentiu per a l'acció. La majoria dels investigadors tendeixen a creure que l'anomenat "educat" o "etiqueta", la paraula també es pot atribuir a aquesta classe.

Interjecció - no és massa ben estudiat fenomen lingüístic. No obstant això, es divideixen en tres categories diferents: amb prou claredat emocional, convincent i l'etiqueta. La primera categoria inclou tals interjeccions, exemples dels quals vénen immediatament a la ment tot el món: "ah", "segon", "Cheers" i així successivament. La segona categoria inclou una varietat de "bo", "Calla", "shoo" i paraules similars a ells. L'etiqueta inclou fórmula de cortesia - "hola", "adéu", "ho sento", i altres.

És evident que algunes de les paraules van passar a la categoria d'interjeccions de parts independents de parla, per això es diuen derivats. Hi ha no derivat, que sembla més fàcil. noms i verbs solen anar a la categoria de servei, però en teoria, gairebé totes les paraules poden estar en una situació determinada per entrar a la categoria de "interjecció".

Aquest fenomen és més comú en la parla que en l'escriptura, però per a la ficció, també, tendeixen a usar paraules similars. Molt sovint es fan servir en conjunció amb l'argot i rastreig de paraules estrangeres. Això és particularment evident entre els adolescents. La globalització ha portat a les paraules de la llengua russa com "wow" altres, "bé" i diversos. Per cert, és curiós que la interjecció - no és universal per a tots els idiomes combinació de sons. En general, són similars, però encara varien bastant sovint. Per exemple, la interjecció imperatiu demanant silenci, sons en rus com "Silenci-un" en Anglès - "silenci", i en alemany - "pst". Hi ha alguna cosa similar en el seu so, possiblement, en aquest cas va ser originalment onomatopeies.

Per cert, amb ell i interjeccions confuses. De fet, per distingir-los fàcilment - onomatopeies en general no té significat excepte pel so d'una imatge. És a dir, "rèplica" de qualsevol animal, així com les paraules, dissenyats per mostrar que hi havia un so determinat (per exemple, "bang", "boom"), s'aplicarà a aquesta categoria.

Un altre punt interessant en l'estudi d'un idioma estranger interjeccions gairebé no va prestar atenció. Per aquesta raó (o per altres raons), fins i tot després d'una llarga estada al país l'idioma és parlat home encara segueix utilitzant interjeccions emocionals en la seva llengua materna. Una altra raó probable que sigui la naturalesa de l'aparició d'aquests sons - que van treure inconscient, per reflex.

Interjeccions són extremadament importants en les nostres vides. Ells no sempre són visibles, però ajuden a que sigui més animat i emocional.