Amablement - Què és això? "Cortesia", "mono" i cortesia

Aquí i allà es pot escoltar: "Era tan amable amb mi, molt estrany, he sentit molt sobre ell dolent". Una persona que no coneix, i cortesia - que és, es pregunta: "L'altra era una dona mil·lèsimes de polzada o groller?". Avui en dia, anem a entendre el significat de les paraules "estimada" i "cortesia" perquè un sense l'altre no pot ser considerat.

significat

Només dir la paraula bona. Un valor d'adverbis i adjectius en comú. Per tant, considerem en primer lloc la segona, després la primera i després passar a una noció més general de la cortesia en principi. Per tant, els valors de l'adjectiu "estimada":

• Pel que solia ser anomenat "l'estimat". Ara semblaria irònic i divertit.
• Educat, amable, educat. Per aclarir aquest valor es necessita una mica més d'una frase, així que anem a parlar-ne per separat, si tenim en compte la cortesia.
• Estimat, estimat. Malgrat el fet que el tercer valor en comú i similar a la primera, no es considera que és obsoleta i s'afirma.
• unceremonious apel·lació a algú. Per exemple: "Saps què, estimat, vostè no és el meu cervell en pols! Vaig veure amb els meus propis ulls, no com es posa la caixa de cigarret a la butxaca! ". No és difícil entendre que és gairebé una maledicció.

En el dialecte, "cortesia" pot ser tan significatiu. I quan es tracta d'avaluar les accions d'algú, el valor - "bonica", "amable" - una avaluació positiva.

Per exemple:

- El nostre fill avui per primera vegada va mostrar maduresa i va donar pas a la seva àvia en el transport públic.

- Oh! És molt amable de part seva. Ell és brillant!

En aquesta situació, la "cortesia" s'acosta cada vegada més al significat de "mono", tenint en compte el context de la situació: l'àvia, nen, dues dones, tots són tocats.

adverbis abast emocionals "valent" i "cortesia"

A la secció anterior es va dir que els adverbis atrapats en la capçalera es poden utilitzar indistintament, i és veritat, però no sempre. Molt depèn de la situació de la llengua. Comparar.

Una situació. Quan en la llei que fa agradable la mare o la seva dona, i li diu a la seva mare, a continuació, es pot escoltar com a resposta: "Oh, que amable de part seva," En aquest cas, l'adverbi intercanviables, i si poses "mono", res canviarà.

Una altra situació. La dona li diu al seu marit que un col·lega li va donar un lloc al cotxe, que estava venent la seva casa. El marit respon: "És molt amable de part seva." No hi hauria "bonica" sonat fora de to i fora de lloc, perquè el marit no sap sap un col·lega, i que no li importa, el més important - és que l'esposa va arribar a casa una mica abans. A més, si el cònjuge és sospitós, llavors el seu cap ve el pensament: "I si un company no volen colpejar la seva dona?" Quina classe de pietat aquí.

Així doncs, sembla, "cortesia" - una paraula neutra que pot expressar el deure de cortesia quan res particularment no vull parlar, però és necessari.

Alguns dels lectors no estiguin d'acord amb aquesta promesa. En aquest punt, cadascun crea el seu propi conjunt de preferències. I això s'aplica no només a l'escriptura de la ciència i l'art, sinó també parlants nadius comuns, per descomptat, si l'última llegir i escriure prou per donar la seva pròpia definició, que comença amb les paraules "de cortesia - és ..."

cortesia

El lector no ha de preocupar-se, no hi haurà un tractat sobre la moral, però és estrany parlar de la bondat i no dir res sobre la noció més general, on sigui que passi. Un home criat des de molt aviat pel que no sabia distingir el bé del mal comportament. Quan es comporta bé - que fomenta, per exemple, la paraula "amablement". Això és - una forma d'aprovació que la persona es comporta d'acord amb les expectatives i demandes públiques. Ens cortesia és només un problema - que és relatiu.

Si, per exemple, a Alemanya, donarà pas a un ancià turistes russos un seient a l'autobús alemany, ella el mira com si ell l'havia humiliat. Però el que és en termes de la moral estrangers. El seu acte de Rússia dona alemanya va mostrar falta de respecte, ha considerat que és feble i malalt, i és un insult.

Ara l'esperança és comprensible, cortesia - que és? Armat amb aquest coneixement, el lector pot ser bastant lliurement galant.