Alguna vegada es va preguntar el que el nom es refereix a una nació?

Podem dir que totes les persones interessades en les seves arrels, els orígens de la família i la seva història. En relació amb cataclismes globals que van seguir a la Revolució d'Octubre, es van perdre molts documents. I ara, els seus orígens poden sovint només saber "filologia" - la composició d'un nom genèric, és a dir, al que el nom es refereix a qualsevol nació.

Sufixos en els noms

Més "parlar" part de la paraula és, sens dubte, el sufix. Per tant, aquest morfema, que sona com "a", "eyko", "EHKO" parla de les arrels del nom dels mitjans de comunicació d'Ucraïna, però o "evsk" "ovsky" la mateixa probabilitat d'indicar l'origen de les dues Ucraïna i Polònia. Amb aquest sufix per esbrinar el que el nom es refereix a una nació, ha de fer servir les característiques addicionals. Aquests pertanyen a l'arrel del nom, que sovint indica l'idioma que s'utilitza en la creació d'aquest derivat particular.

El nombre de paraules que formen cognom

Perquè ¿quina nació pertany cognom, amb força precisió pot ser reconegut pel nombre de paraules, de les quals es compon. Per exemple, els portadors Chernokobylka orgullosos noms eslaus - explícites, un material compost de noms genèrics tals són característics dels polonesos, russos, bielorussos i ucraïnesos.

Arrels "Cohen", "Levi" i el "fill" sufix "Bein", "ceps" també deixa cap dubte del que el nom de quina nació pertany, certament indiquen avantpassats ascendència jueva, almenys en l'espai post-soviètic (en el cas de partícules de "repòs").

Les dificultats en la determinació de l'origen dels cognoms

Però no sigui massa confiada de la investigació lingüística. A Rússia hi va haver una barreja de moltes persones, de les que l'estat de família eren alguns ressons. Quin és el nom d'una nació, és impossible determinar amb exactitud els casos veritables, però absolutament clar - per exemple, amb la fi de la "jo". Tot i que no es pot confondre: dir amb certesa que davant teu un descendent d'estil georgià, i és molt possible que un avantpassat era un japonès que també es troba en els noms d'aquesta partícula.

I en la fixació dels cognoms en els vells temps, sovint l'assistència de persones analfabetes o empleats amb l'escriptura il·legible. Per tant, és molt possible que el nom de la companyia Levinsky tenia Lovitskogo besavi, que va gravar simplement incorrecte.

Què cognom nació, la més difícil de determinar si hi ha presents sufixos "ov" o "Institut". Hi ha un consens general que tals noms genèrics per identificar rus. En aquest cas, si la arrel de la paraula no es troba en les relacions de llengua russa, la família, el més probable, la tàrtara o Bashkiria.

Amb clarament pels noms estrangers són sovint molt més fàcil. Conserva el prefix "de" o "li" diu que l'origen francès del gènere, alemany o arrels angleses i són fàcilment recognoscibles.

Poles es van observar en el pedigrí del sufix "chik" o "SK", els armenis - "yang" i "NC", encara que el nom que acaba en "uni" també és probable que Armènia.

La recerca de les seves arrels

En casos especialment difícils, que desitgin establir el seu origen han cavar laboriosament en els diccionaris estrangers per esbrinar quin idioma pertany a la base (arrel) dels seus noms. Alhora, no hem d'oblidar sobre la diversitat dels pobles en el que és ara, i encara més, la Rússia pre-revolucionària. La migració humana i la barreja de nacionalitats i grups ètnics poden confondre en gran i perplexos els seus resultats de cerca.