Eufemisme - un reemplaçament de paraules dures o una substitució de les nocions?

Eufemisme - Què és això? ¿No et recordes? ¿No saben? Bé, anem a fer una ullada més de prop. Recordeu que en la pel·lícula "Germà 2" entre els protagonistes sobre la disputa sobre la forma adequada per referir-se a una persona amb pell fosca: el negre o el afroamericà? A Rússia no hi ha una diferència fonamental entre els dos conceptes: "Sí, em van ensenyar a l'escola: a la Xina, els xinesos que viuen a Alemanya - alemanys que està dins ... Israel - Jueus, a l'Àfrica - negres" - es va sorprendre en notar Daniel Bagrov. Al que el seu company respon: "negre - que és per a ells una ofensiva maledicció." "Per què recordo el nom d'aquest episodi?" - Vostè pregunta. Com no podia ser més precisa i clarament descriu un fenomen lingüístic, com un eufemisme.

Els eufemismes en rus

En l'exemple anterior la paraula "negre" és un eufemisme, paraula de reemplaçament, dissenyat per mitigar el significat directe de "fort", d'acord amb els americans, la unitat lèxica "negre". Tenim un "negre" no és ofensiu, sarcàstic o degradant, així que no hi ha necessitat d'una alternativa. I quins són els eufemismes comuns en rus? Ja en parlarem d'això més endavant.

Com ja saben, un eufemisme - és l'ús d'un suau, paraules corteses, no ofensius o expressions. Substitueixen el groller i falta de tacte. L'aparició i duració de la "vida" d'un eufemisme associat amb el desenvolupament de la història i la cultura, amb els canvis en les perspectives de la societat. Per exemple, no fa molt de temps, en els dies dels nostres avis no van ser acceptats per dir que en la societat d'avui en dia es considera la norma. Per exemple, en lloc de la paraula "embaràs", digues "delicada situació", en al·lusió a les "relacions sexuals" van ser revolucions de les "estretes relacions, comunicacions, viure amb una altra persona", l'expressió "lloc retiradnoe" significa "tocador" rotació "a l'infern amb ell "en lloc de" al diable amb tot "" fill de puta '-' il·legítim "" morir '-' morir "" malaltia mental '-' malaltia mental ", i així successivament. Això és principalment dipòsit vocabulari associat amb el costat de la vida sexual i amb certes parts del cos. Això també es pot atribuir a les males paraules tabú i les referències al nom de Déu, el diable, les forces de la foscor, davant el qual la gent se sent l'emoció, o per contra, un temor supersticiós. No podem dir que aquest tipus d'eufemismes completament fora d'ús. No obstant això, en la llengua russa moderna hi ha dos fenòmens contradictoris: d'una banda - la rugositat d'expressió, i per l'altre - evfemizatsiya. La paradoxa, ¿no és així? Llavors el que realment està passant? Secrets "del cos humà" ja no és un misteri, la sexualitat - és un tema de discussió, número u, males paraules - és una de les maneres més aclamats d'expressió i confrontació "bo - dolent", "la llum i la foscor", "Déu - el diable" - és de el món dels contes de fades i els llocs arqueològics. Semblaria que difumina la línia del que està permès i decent, vocabulari "no imprimible" esdevé un "imprès" i ofendre, ferit o humiliar a una altra persona al metro oa la botiga comportament es converteix en la norma, hi ha una pregunta: "¿Llavors què és el que desitja que la paraula substituta" I no són necessaris. Per tant, l'essència d'aquest fenomen lingüístic ha canviat. Per tant, un eufemisme modern - és, sobretot, component constant de la política, la diplomàcia i mitjans de comunicació "liberalització de preus" - "increment dels preus", "neutralitzar" - "matar", "accident" - "catàstrofe", "fracàs" - "a prova "" moviment religiós "-" secta "" campanya '-' guerra "" neteja ètnica '-' la destrucció d'un poble '' línia vermella en diagonal full '-' els pacients infectats pel VIH ". Com es pot veure, totes aquestes paraules s'utilitzen amb menys freqüència per tal d'evitar la rudesa, la nitidesa i la falta de tacte. la funció cada vegada   eufemismes - desnaturalització del contingut, l'emmascarament, distorsió dels fets, i el control mental. Aquest "substitució" dels conceptes no és una cosa per frenar, en lloc tranquil·lament. La llibertat en el sentit modern - dir-ho directament, com és, no pèls a la llengua, no importa com sona, si es ofèn la dignitat de l'altra persona o no, si s'utilitza per a la creació, la inspiració o es destrueix des de l'interior. El més important - és per parlar i per desfer-se de la seva negativitat. No obstant això, quan sentim o llegim els discursos dels polítics, és important no deixar que aquesta "mala energia" en si mateix, no deixi a prop de l'ànima de qualsevol emoció. Per tant, podem dir que els moderns eufemisme - paraules i expressions que no ens ajuden a evitar el vocabulari "desagradable", i limitar la independència de pensament, oferint una llibertat imaginària en un bonic embolcall. Però l'elecció és sempre allà, i que depèn de nosaltres ....