Vocabulari col·loquial i conversacional: exemples i regles d'ús

Escriure un brillant, enganxós difícil reservar. No obstant això, alguns autors són capaços de guanyar l'atenció de les seves obres una impressionant audiència. Quin és el secret del seu èxit? Tractem de trobar en aquest article, com aconseguir l'acceptació universal.

llenguatge vulgar

vocabulari col·loquial - paraules amb un aspre, ombra estilísticament reduïda i fins i tot vulgar, que es troba fora de l'estil literari. Ells no són típics per al model, tipus llibre, familiar, però diferents grups de la societat i són unes característiques culturals i socials de les persones que no posseeixen un llenguatge escrit. Aquestes paraules s'utilitzen en alguns tipus de converses: en un discurs lúdic o familiar en enfrontaments verbals i similars.

En general, la llengua vernacla es diu el llenguatge no literari, que s'utilitza en les converses de la gent. En aquest cas, pot ser que no sigui aspre i tenir una expressió especial. S'hi inclouen, per exemple, les paraules "cap a dins", "una pila", "de forma gratuïta", "ells", "l'altre dia", "el moment", "poc probable", "a granel", "cansar", "sense sentit" "omplir", "treballador", "Balk", "intel·ligent".

Marc en els diccionaris, el que indica un estil reduïda de les paraules i els seus significats, donar-los menys avaluació, innombrables. vocabulari col·loquial sovint té capacitat per a l'avaluació i el to expressiu.

També és possible trobar aquests comuns, que només difereixen en la seva accentuació i fonètica ( "tabaterka" en lloc de "tabac", "surezno" en lloc del "greu").

Motius de la sol·licitud

lèxic col·loquial en diferents tipus de dialecte s'utilitza per a una varietat de raons: la relació directa de l'autor als motius descrits, pragmàtics (frase periodística), temes i expressives (paraules parlades) i estrafolaris que raons caracteriológicas (frases d'art). El vocabulari oficial de negoci i discussions científiques col·loquial percep com a element inostilevoy.

estil delicat

vocabulari col·loquial toscament s'ha debilitat, descortès color expressiu. Es compon, per exemple, aquestes paraules: "riffraff", "tija de blat de moro" "Bonehead", "tassa", "", "Spieler olla de ventre", "cara", "tassa", "estopa", "gossa", " okolet "" slyamzit "" escòria "" Hamley ". Perquè pertanyen al llenguatge vulgar extrema, és a dir, el llenguatge groller (jurament vulgar). En aquest estil es poden trobar paraules amb els valors vernacles excepcionals (sovint metamòrfica) - "xiulet" ( "robar"), "i tall" ( "enèrgicament dit"), "guió" ( "escriure"), "teixir" ( "parlant sense sentit"), "barret" ( "sac trist"), "vinagreta" ( "poti-poti").

estil de cada dia

Vocabulari conversa és una de les categories bàsiques del vocabulari de la llengua de l'escriptor juntament amb gènere neutre i llibre. Es forma una paraula, conegut principalment en frases dialogicalidad. Aquest estil se centra en les discussions informals en una atmosfera de comunicació interpersonal (fluixedat de les relacions de comunicació i d'expressió, pensaments, sentiments, parlar amb el subjecte), així com unitats d'altres nivells del llenguatge, que operen principalment en les frases parlades. Per tant les expressions habitual inherent expressiva disminució de coloració.

gènere parlat es divideix en dos la capacitat de dipòsit desigual-base: a obihodno-consumidor vernacla i el vocabulari escrit.

vocabularis

Què és un vocabulari conversacional i col·loquial? vocabulari quotidià consisteix en paraules específiques per a les formes orals de les pràctiques comunicatives. Frases de conversa uniforme. Es troben per sota dels dits neutres, però depenent del grau de vocabulari literària es divideix en dos grans grups: el vocabulari elemental i vernacla.

vocabulari quotidià inclou termes que donen la conversa informal una ombra, l'espontaneïtat (però no desagradable paraula vernacla). Des del punt de vista de les parts del discurs atribuir vocabulari de conversa com a neutral i diversa.

inclou:

• substantius: "WAG", "home gran", "sense sentit";
• adjectius: "laxa", "descuidat";
• adverbis: "a la meva manera", "a l'atzar";
• interjeccions: "vagi", "bai", "LGA".

lèxic quotidià, malgrat la seva pritushennost, no va més enllà dels límits de la llengua literària russa.

vocabulari col·loquial a continuació en l'estil de cada dia, per tant, es col·loca fora de l'escriptura normalitzada de la llengua russa. Es divideix en tres categories:

1. Expressius de vocabulari gruixuda adjectius gramaticalment mostrats ( "bedraggled", "ventre"), verb ( "sleep", "raschuhat"), substantiu ( "tija de blat de moro", "Bonehead"), adverbis ( "pèssim", "ximple"). Aquestes paraules són sovint en converses persones amb poca educació, la definició del seu nivell cultural. De vegades es troben en les discussions de la gent intel·ligent. L'expressivitat d'aquestes paraules i la seva capacitat semàntica i emocional permet de vegades eloqüent i succinta mostra la relació (més negatiu) a qualsevol objecte, fenomen o humà.
2. vocabulari gruix vernacla es diferencia de l'alt nivell aspra i expressiva de familiaritat. Això, per exemple, les següents paraules: "Heil", "tassa" "tassa", "nap", "ronc", "Rylnikov". Aquestes paraules eloqüents, que són capaços de transmetre l'actitud negativa de la conversa d'alguns episodis. A causa de la barbàrie excessiu, el vocabulari no és vàlida en les converses de la gent culta.
3. En realitat, el vocabulari vernacle. Això inclou un petit nombre de paraules que no literari, no perquè són maldestres (no eren grollers pel color expressiu i valor) o tenir un caràcter guerrer (que no són la semàntica abusives), però a causa que no aconsellen utilitzar les persones educades en les converses. Aquestes són paraules com "avanç", "ara", "pare", "suposo", "llavor". Aquest tipus de llenguatge és també cridada demòtica, i es diferencia d'un dialecte que s'usa a la ciutat i al camp.

sinònims

Sinònims en el vocabulari col·loquial i literària al mateix temps, molt sovint són diferents nivells d'expressió i expressivitat:

• cap - galanga, Chump;
• cara - lletja cara, musell;
• peus - klyagi.

Sovint en les converses no ocorren només és sinònim com a tal, i les versions vernacles de paraules literàries, incloent la gramàtica:

• a ella - a ella;
• Sempre - zavsegda;
• menjava - que poemshi;
• seva - d'ells;
• out - ottudova, ottedova;
• adéu - a svidanitsa.

La creativitat M.Zoshchenko

Molts creuen que el mitjà d'expressió d'expressió és el vocabulari col·loquial. paraules de fet, en mans de l'escriptor no literari masterovitogo poden servir no només com a mitjà de descripció psicològica dels personatges, sinó també per generar una situació específica estilística reconeixible. El prototip d'això són les obres de creació Zoshchenko, que amb habilitat parodiaven mentalitat filistea i forma de vida, "vkraplivaya" en la conversa herois incòmodes expressions folklòriques.

Com es veu en els seus llibres de vocabulari vernacle? Els exemples de professionalisme M.Zoshchenko impressionant. Aquest escriptor de talent, va escriure el següent:

"Jo dic:

- ¿No és hora de seure en un teatre? Crida pot ser.

I ella diu:

- No.

I en tercer lloc, es porta la palma.

parlo:

- El dejuni - no gaire? Pot vomitar.

I ella diu:

- No, - diu - que estem acostumats.

I quart seleccions.

Llavors em colpeja el cap a la sang.

- Lodge - dir - tornar!

Ella ispuzhalsya. Ella va obrir la boca, i brillant dent a la boca.

I si colpeig la regna de desguàs. De totes maneres, crec, ja no sortir amb ella.

- Lodge - millor dit - a l'infern "(" Aristocrat "història!).

En aquest treball, l'efecte còmic s'aconsegueix no només a causa de la pluralitat d'expressions i formes vulgars, sinó també a causa del fet que aquestes declaracions es destaquen dels clixés literaris "refinat": "menjar pastís" i així successivament. Com a resultat, es va crear un retrat psicològic d'un home de ment estreta amb poca educació, tractant de semblar intel·ligent. Ell és el clàssic heroi Zoshchenko.

vocabulari dialectal

I el que és un dialecte, vocabulari col·loquial? L'estudi de llenguatge vulgar Urbana, molts es fan una pregunta urgent sobre el seu color local, a causa de la influència dels dialectes: posa en relleu les opcions limitades d'acord amb les dades d'una sola metròpolis fa que sigui possible comparar-los amb els materials d'altres ciutats, per exemple, Tambov, Omsk, Voronezh, Elista, Krasnoyarsk i així successivament.

límits convencionals entre el vocabulari vernacle i dialecte és molt sovint s'atribueixen als vincles històrics amb l'argot nacional dialecte, raons genètiques que no són del tot justificada vegades van analitzar com a font bàsica de la il·luminació del llenguatge popular reservori esgotat.

Habilitat A. I. Solzhenitsyna

D'acord, de vegades utilitzant vocabulari col·loquial dóna al producte una certa singularitat. Lingüística i estilística habilitat A. I. Solzhenitsyna, marcat per l'originalitat extraordinària atrau molts lingüistes. I la paradoxa de menys relació amb ella requereix alguns lectors a aprendre el llenguatge i l'estil de les obres d'aquest autor. Per exemple, la seva novel·la "Un dia a la Ivana Denisovicha" mostra la unitat interna i una, la motivació precisa consistent de la seva composició figurativa i verbal, en el que hi ha, com el reivindicat per L. N. Tolstoi, "un procediment únic per a l'única paraula possible", que és una veritable senyal d'art.

l'important

Vocabulari dialecte és molt important per a Solzhenitsyn. la funció de l'autor camperol "Delegat", convertint-se en el protagonista de la seva novel·la, l'escriptor ha aconseguit crear una avaluació dialecte molt poc convencional i expressiva de la seva expressió, fortament exclòs per a tota l'eficàcia de l'escriptura de retorn de corrent a l'acció maltractat de paraula "popular" va, anant d'un llibre a un altre ( escriu "nadys" "Enviat", "els meus estimats", "et veus-Koch" i similars).

En la seva major part aquesta descripció diu que es produeix no a través de vocabulari ( "uhaydakatsya", "congelació", "Khalabuda", "gunyavy"), ia causa de la formació de paraules "obnevolyu", "nedotyka", "ukryvische", "udovolenny" "precipitadament". Aquesta manera de connectar amb el camp artístic parla dialecte, per regla general, la crítica és una avaluació que s'aprova com la reactivació de la comunicació associatiu familiar de la imatge i la paraula.

la parla de la gent

I com utilitzar el vocabulari col·loquial en el discurs? En converses modern dialecte pagès i vocabulari vernacle entre si pràcticament inseparables. I la part posterior hi ha, per exemple, paraules com "inútil", "samodumka", "duhovity", "atrapar" a qualsevol parlant particular, i precisament perquè percebuda o sigui que s'utilitzen en les generals no literaris seves propietats - per a l'avaluació de la veu Ivan Denisovich no importa. És important que amb l'ajuda de la primera i la segona trucada de l'heroi rep la necessària estilística-emocional.

Que sentim en el generós sentit de l'humor, vivim, lliure de prestat fàcilment en els últims anys en diversos àmbits contenciosos de la parla popular perspicaç estàndard. Solzhenitsyn coneix i amb sensibilitat detecta nous tons menors.

De quina altra es caracteritza pel vocabulari col·loquial? Els exemples d'aplicació es poden conduir de forma indefinida. És interessant l'ús de Shújov "assegurar" el verb en uns valors frescos "esports de producció" - per assegurar la fiabilitat d'acció per protegir el "Shújov ... amb una mà amb gratitud, a corre-cuita va prendre nedokurok, i el segon des del fons per a assegurar, per la qual cosa no es caigui."

O styazhonnoe utilitzeu un dels valors de "ser", verb que podrien aparèixer en la dita popular ara ", portat a algú trafaretki de la guerra, i des de llavors s'ha anat, i cada vegada més tints tals mecanografiat: enlloc consisteixen enlloc no funciona ... ".

El coneixement de les expressions populars va donar Solzhenitsyn i l'experiència de la vida pesada, i, per descomptat, un interès actiu en l'assistent, que el van impulsar no només per tractar, sinó també específicament per investigar la llengua russa.