Rotació d'introducció. Introductòria paraules, frases i oracions. Declaració de puntuació

En el seu discurs, la gent sol usar el disseny d'entrada, per mostrar la seva actitud al que ens diuen. En escriure una facturació d'introducció necessàriament assignats per comes, i en la parla aquesta rotació s'ha d'assignar l'entonació. Considerem algunes de les regles i peculiaritats de la utilització d'aquest tipus de construcció.

Determinació de l'obertura al seu torn

rotació d'introducció - les paraules, frases i oracions completes que reflecteixen l'actitud del parlant al que diu, o indiquin la font d'informació. Aquestes revolucions són part de les propostes, però no són els seus membres i no entren en una sintaxi per comunicar-se amb altres membres de la proposta i, en general, no és una sentència.

Com determinar l'estructura d'entrada

Atès que la mateixa paraula pot actuar com una introducció al disseny, i com una part normal de la sentència, el que necessita saber exactament com es pot determinar tal impuls en l'idioma rus. Exemples ajudaran a comprendre millor aquest tema:

• En primer lloc, si es llança a terme el disseny de text introductori, no es perd el sentit del text. Compari: "L'empresa ja pot haver reorganitzat" i "empresa encara és possible reorganitzar". En el primer cas, la paraula és una introducció, perquè el significat de la frase no es perdrà, això no s'aplica a la segona opció. No obstant això, aquest mètode de verificació no sempre és correcta, perquè l'estructura es pot mantenir. En aquest cas, s'ha de prestar atenció al significat de la frase. Per exemple: "D'aquesta manera es va resoldre el problema." Si per "així" mitjans "d'aquesta manera," no és una frase introductòria, si s'entén com "per tant", aquesta forma de parlar ha de ser considerada com una introducció i ha d'estar segur d'assignar llocs.
• En segon lloc, el text introductori no són una sentència, i per tant a ells o d'elles, és impossible plantejar la qüestió. Comparar: "Crec que ara entenc tot" i "Em sembla una mica cansat." En el primer cas, fer una pregunta a la paraula "pensar" és impossible, en aquest cas es les paraules d'obertura. En el segon cas, es pot fer la pregunta, "Què està fent?", I la paraula "sembla" actua com un predicat.
• En tercer lloc, una paraula o una frase introductòria en una oració pot ser fàcilment reemplaçat per un altre, no es perdrà el significat de la frase completa. Per exemple: "Hi pot haver cridat a si mateix el pare i li va dir el que havia passat." En aquesta realització, quan es "pot" substituït per "probablement" no es perdrà el significat de la frase completa.

A més, en utilitzar com a estructures d'entrada de determinades paraules i frases pot tenir algunes dificultats. Considerem cada un d'ells.

Paraules: per cert, en general, en fi, de fet, en essència, la veritat, per ser exactes - en un text introductori

Paraules: per cert, en general, en fi, de fet, en essència, la veritat, per ser exactes - s'utilitzarà com la frase inicial, si són en el sentit pot ser afegit a "parlar". Comparar: "Per cert, entrarem al bosc matí" i "Aquest equip va arribar a la seva manera." És obvi que en el primer cas, la paraula "camí" és una introducció, ja que pot ser afegir un "parlar", i ha de ser extret de banda i banda per comes.

Especialment l'ús de "però" com a paraules introductòries

"No obstant això", que pot actuar tant com una unió i com un discurs d'introducció. Si el "això" pot ser completament substituïda per la paraula "però" en aquest cas es tracta de la unió. Per exemple, volíem venir a visitar, però el mal temps ens ha fet malbé tots els plans.

Si la paraula "però" es troba al mig o al final d'una frase i no serveix per unir dues peces complexes o d'una oració, que actua a manera d'introducció, i és obligatori per al seu llançament en el text amb comes. Per exemple, volíem venir a visitar, la pluja, però, ens fet malbé tots els plans.

"Finalment", com un text introductori

"Finalment", pot actuar com un discurs d'introducció. En aquest cas, la paraula defineix el procediment per a la presentació d'informació per part de l'autor. Per exemple: "En primer lloc, és jove, i en segon lloc, fort, finalment, està ple de força i energia."

Si el "últim" serveix com les circumstàncies de temps i pot ser substituït per la "fi" o "passat", llavors la paraula és introductòria. Per exemple: Estàvem increïblement molt de temps i finalment entrem al bosc.

Frases que sovint prenen com una entrada per al disseny

Molts creuen que: literalment, potser, a més, si, de cop i volta, al final, al final, ja que, aquí, de totes maneres, gairebé, gairebé, fins i tot, és a dir, només com si, com si , a més, suposo que, mentrestant, en la proposta de decisió per ordre d'aproximadament aproximadament, de manera que, d'altra banda, gairebé de manera decisiva, al suposadament agrada - aquest ritme d'introducció, però no ho és. Aquestes paraules i frases no actuen com a estructures d'entrada i que els proporcionen una coma no cal.

Tipus de rotacions d'entrada en el seu valor

Totes les paraules i frases introductòries es divideixen en diversos trossos, depenent de quin tipus de valors expressats locucions introductòries. Exemples mostren clarament diferències:

1. frases introductòries que expressen l'avaluació de la fiabilitat de la informació (certesa, el dubte): sens dubte, sens dubte, sens dubte, amb tota probabilitat, no cal dir, pel que sembla, realment, i altres. Per exemple: "Tots els habitants del poble eren de fet molt bona gent."
2. Paraules que expressen esdeveniment en general es descriu: passa, passa, com de costum, com de costum, com sempre, segons el costum, i altres. Per exemple: "se celebra la festa de Nadal, com sempre, a la sala d'actes de l'escola bressol."
3. dissenys introductoris que expressen emocions i sentiments del parlant: per sort, per sort, per desgràcia, a plaer, per la seva sorpresa, per desgràcia, per a la sorpresa, lamentablement, per desgràcia, per a disgust, mai se sap, el estrany, com a propòsit, el bona. Per exemple: "Però, sorpresa, que anava molt ràpid, i no va haver d'esperar molt de temps per a això."
4. paraules introductòries que indiquen la seqüència de pensaments: primer, segon, d'una banda, per contra, per tant, per contra, finalment, per contra, en general, però, en particular, per cert, dit sigui de pas, per la qual cosa, per tant, en conseqüència, a més, d'aquesta manera, per exemple, de manera. Per exemple: "El seu somriure no va mostrar una bona vida, però per contra, tractant d'ocultar la seva misèria."
5. Part de les estructures d'entrada indica la naturalesa dels estats: en una paraula, la paraula és, en termes generals, en fi, per així dir-ho, en altres paraules, millor dir, en altres paraules, per dir-ho suaument, en termes generals, entre vostè i jo, francament, diu la veritat, divertit va dir l'altre. Per exemple: "En veritat, l'esmorzar, preparat un nou xef, no ha fet una gran impressió en mi."
6. disseny d'introducció, que apunta a la font de la informació facilitada: per correu, d'acord amb, segons, segons, segons els rumors, es creu que, al meu entendre, diuen, segons els meus càlculs, diuen, com sabem, des del punt de vista dels altres. Per exemple: "Segons el testimoni, el sospitós en el moment del crim estava a casa."
7. paraules d'introducció que es dirigeixen al lector per cridar la seva atenció: veure, veure, veure, veure, entendre, comprendre, disculpar, imagino, ho sento, prego que, si us plau, recorda, recorda, per pietat, veure, escoltar, em va deixar nota ells mateixos i d'altres. Per exemple: "mandonguilles, que es veu, un dels plats favorits dels estudiants i llicenciats."

Parts de l'oració, que poden fer el disseny introductòria

Tot tipus d'estructures d'entrada poden actuar en diferents parts del discurs. Per aquest criteri estructura d'obertura pot ser proporcionada a tals parts del discurs com:

• substantiu amb una preposició: afortunadament, per al delit, sens dubte;
• adjectiu: el més important, en general, la majoria;
• pronom: Mentrestant, a més de la mateixa;
• adverbi: per descomptat, sens dubte, sens dubte, és clar;
• verb semblava pensar, parlar, assumir;
• infinitiu: a veure, a admetre, a saber;
• combinació amb gerundis: parlar francament, més o menys, en la veritat;
• oracions completes: Crec que ell espera, que puc recordar;
• oracions impersonals: el recordat, em semblava, ella somiava;
• suggeriments personals contingents: com de costum es parlarà, de manera que pensar-hi.

Puntuació utilitzant les estructures d'entrada

Com s'ha esmentat anteriorment, la frase introductòria i les paraules en el text a banda i banda distingeixen per comes. En alguns casos, en lloc d'una coma per utilitzar guions. Si la frase introductòria no s'ha aplicat per complet, posar un guió després d'ella. Per exemple: "D'una banda, no estava autoritzat a assistir a la festa, de l'altra - que no podia faltar de cap manera, perquè hi ha tots els meus amics."

Si les paraules d'introducció estan disposades en el text abans de la generalització de la paraula, sinó a tots els membres de la proposta uniforme, s'ha d'utilitzar un guió en lloc del primer punt. Per exemple: "TV, telèfon, ordinador, nevera - en una paraula, tot l'equipament a la llar està funcionant adequadament, tot i la tensió a fortes caigudes en el matí."

puntuació quan s'usa frase introductòria

Selecció de les primeres frases del text de diverses maneres:

• L'ús de comes. Per exemple: "És, estic segur, vaig a ser feliç sense mi";
• Amb l'ús de parèntesis. Aquest mètode d'assignació s'utilitza quan l'oferta de llançament està actuant com comentaris addicionals o aclariments al text. Per exemple: "El meu aparença (Vaig notar) confós per tot arreu";
• Amb guió. També s'utilitza quan l'oferta de llançament - comentari addicional o aclariment al text. Per exemple: "Els clients - eren dos d'ells - eren molt contingut."

L'ús de frases de participi verbals i les estructures d'entrada

De vegades es confon la velocitat d'entrada i els altres girs de frases en l'idioma rus. Molts creuen que les frases verbals de participi - això és només una mena de rotació d'introducció, ja que aquests tipus d'estructures tenen molt en comú. L'ús del participi verbal frases similars a l'oferta de llançament, a més, si la Proposta tirar frases verbals de participi, suggeriments no canviarà el significat, així com amb la velocitat d'entrada. Tot i això, aquests tipus de dissenys tenen diverses diferències. En primer lloc, les frases verbals participi respondre a la pregunta "Què fer?" I "Què està fent?", I al volum de negocis d'entrada posen la pregunta impossible. En segon lloc, en el participi frases verbals frase determinats per les circumstàncies, i les estructures d'obertura no són un membre de la frase.

les diferències idiomàtiques i velocitat d'obertura

A més, les persones sovint plantegen dubtes frases amb l'expressió idiomàtica. Alguns intenten treure-li idiomàtica per a l'obertura. No obstant això, no ho és. Idiomatic - és estable en la seva estructura i composició, així com la frase lèxic indivisible, que es percep com un tot.

En contrast amb les estructures d'obertura, girs de la parla en la llengua russa a la carta no ha de ser assignat a tots els signes de puntuació. També hi ha un conjunt de frases poden plantejar la qüestió, i per tant aquesta construcció és part d'una frase. Per tant, la proposta de crear frases no s'ha de confondre amb les propostes dels dissenys preliminars, perquè es tracta de diferents tipus d'estructures.

La diferència entre la comparativa i les revolucions d'entrada

A més de tots aquests tipus d'estructures amb les voltes d'obertura, sovint confós la velocitat comparativa i tractar d'aplicar-los a totes les modalitats d'obertura. Tals construccions són molt diferents entre si. facturació comparatiu, així com la fraseologia i de participi, un membre de la frase, però sempre serveix com a comparació. rotació comparativa en l'idioma rus no s'assigna sempre els signes de puntuació, de manera que pot cometre l'error de facturació comparatiu confús amb la introducció.

Tots els tipus anteriors de torns i rotació d'inducció comparteixen una similitud - aquesta selecció entonació. És una selecció en el primer lloc, ens fa dubtar de si definint adequadament l'estructura d'obertura.

L'ús d'estructures d'entrada de veu cal, ja que apunten a la qualitat emocional del text i mostren l'actitud del parlant per cridar a l'objecte. Identificar i ressaltar adequadament la velocitat d'entrada de veu en l'idioma rus no serà difícil si vostè sap totes les regles simples, que s'han descrit en aquest article.